Validació – Com gestionar les pataletess
per Verena del Valle
Validació – Com gestionar les pataletes
per Verena del Valle
Els nens/es passen per fases diferents, fases importants per al seu desenvolupament motor, cognitiu i soci-afectiu. La “fase del NO” sol començar al voltant dels dos anys. És durant aquesta fase on el nen/a pren consciència sobre la seva existència i la seva influència en els altres. És quan comença a mostrar-nos el que vol i desitja clarament. Fins llavors acceptava (grosomanera) tot el que se li deia, però ara comença a buscar aquesta autonomia tan necessària per al desenvolupament.
“Sovint els adults oblidem lo difícil que és per a un nen/a de poca edat conciliar el que vol i les normes de convivència.”
Al mateix temps, descobreix una altra realitat: no sempre plou al seu gust i hi ha alguna cosa, poc evident, a aprendre: les regles. Sovint els adults oblidem lo difícil que és per a un nen de poca edat conciliar el que vol i les regles de convivència. Si un nen/a que veu un tros de xocolata i se’l vol menjar, li resultarà difícil comprendre que no pot fer-ho en aquest moment, encara que se li digui que potser més tard. Aquí és on entra la importància de l’acompanyament que fem els pares de forma, molt sovint, automàtica: explicarem al nostre fill que aquest tros de xocolata no el menjarem ara sinó després, a l’hora del berenar. Està en la naturalesa del nen/a voler el tros de xocolata “ja i ara”, i és el rol del pare/mare dir-li que ls xocolata no la mengem entre hores sinó com a postre o a l’hora de berenar.
Les dues posicions són incompatibles i és aquí on a vegades la cosa es complica i apareixen les rabietes (que són completament normals, encara que a vegades derivin en súper rabietes). Per què us explico tot això? Bàsicament perquè vull arribar a dos punts molt importants: la validació i l’enquadrament.
2. La validació y l’enquadrament
La validació és el fet de confirmar el que el nen/a està sentint en aquest moment, la seva necessitat (en l’exemple: menjar la xocolata en aquest mateix instant).
L’enquadrament és l’explicació que vindria de l’adult del perquè en aquest moment menjar la xocolata no és possible.
En molts casos, sobretot quan el cansament comença a notar-se, tendim a anar directament a dir el perquè no es pot menjar la xocolata (fase d’enquadrament), saltant-nos la fase de validació i és aquí on LA CRISI en majúscules comença. El nen, no sentint que l’adult l’entén, entra en “pilot automàtic”: «jo vull aquesta xocolata, jo vull aquesta xocolata, jo vull aquesta xocolata.» i no hi ha manera de fer-lo entrar en raó… i va pujant el to de la veu…
He començat parlant de els nens petits, però segur que també ho heu vist en els més grans també… 
Ja podem anar dient tot el que nosaltres vulguem que no ens escolta i el nen cada vegada es mostra més tenaç. I és aquí, on molts pares acaben cedint al que el nen demana i s’acaba per perenizar la dinàmica de «insisteixo, ploro, crido i al final acabo aconseguint el que vull».
“Per connectar amb el nen/a, primer hem de poder validar les seves necessitats físiques i emocionals.”
3. Validació i enquadrament en relació al nen/a a l’hospital.
Per a connectar amb el nen/a hem de poder validar les seves necessitats físiques i emocionals. Ho aconseguirem a través de conèixer la seva realitat, una molt bona manera de conèixer quines són les seves necessitats és a través del joc. A través del joc, podem mes fàcilment connectar amb el nen/a, ens endinsem en el seu món i així podem detectar millor les seves necessitats i el seu centre d’interès. Una vegada connectem amb el nen, podem més fàcilment explicar-li (utilitzant per exemple una maleta de doctor i uns ninots), per exemple, el perquè alguns nens han d’anar a l’hospital per a una operació… Serà la manera de poder transmetre les informacions sensibles de manera que el nen/a les rebi en les condicions mes òptimes: un nen/a que se sent comprès/a estarà més obert/a a escoltar, sobretot si a més rep informacions adaptades a la seva realitat (edat cognitiva, preferència d’aprenentatge informació amb suport visual, auditiu…). Una vegada validades les seves necessitats i preocupacions, l’enquadrament ens permetrà transmetre, de manera clara però empàtica, el que vindrien a ser «les regles del joc»/ «les regles de l’esdeveniment mèdic». Aconseguirem l’enquadrament amb missatges com “la teva feina serà… la feina de la mamà serà…la feina de la infermera serà…”(Saber más sobre “La teva feina”). Es important no oblidar centrar-se en el que serà a priori la vivencia del nen/a (La norma dels cinc sentits)
