A la consulta o a l’hospital, poques coses són opcionals… a vegades la negociació forma part del menú, però molt sovint acaba en un tractament imposat al nen/a i una experiència traumàtica. Prepareu al vostre fill/a tenint en compte les altres càpsules de preparació (Norma dels 5 sentits, Validació) i doneu només opcions quan realment hi hagi una opció; per a la resta useu frases clares com “la teva feina és…” o “és l’hora de”… si, això significa NO FORMULAR PREGUNTES QUAN NO HI HA REALMENT LA POSSIBILITAT DE RESPECTAR EL «SÍ» O EL «NO» DEL NEN/A.

Per exemple, quan sigui el moment de donar una medicina, proveu amb: “Ara és el moment de la medicina. La teva feina és prendre-la”. En aquest cas en particular, potser existeix l’opció realista de triar entre la forma en què donem la medicina (got petit, una xeringa, una cullera), fins i tot qui la dóna (pare, mare, infermera/o, el propi nen)… Però el tracte continua sent el mateix: la medicina s’ha de prendre, no hi ha lloc per la negociació. Hem de seguir amb aquest pla. El nen/a cooperarà, o a vegades no, però en qualsevol cas no es frustrarà pel fet que se li faci una pregunta (Ara prendrem la medicina).

“Els nens/es pensen de forma molt lògica… Si li preguntem al nen/a “Vols prendre la medicina?”, el nen/a entén que li estem preguntant… “

Els nens/es pensen de forma molt lògica… Si li preguntem al nen/a “Vols prendre la medicina?” o “És l’hora de la medicina, OK?”), el nen/a entén que li estem preguntant… així que, en la seva ment lògica pot triar la resposta SÍ o NO. El nen/a sovint dirà NO, i després quan igualment procedim i hàgim d’imposar la medicina… el nen/a no sols no estarà content/a amb la medicina, sinó que sobretot estarà frustrat/da perquè ja no entén el món (Ja que l’adult li acabava de preguntar alguna cosa i no ha respectat la seva resposta).

Una possible formulació seria: “Marc, ara és el moment de la medicina, la teva feina és prendre-la ara i després podem fer una cosa divertida”. Amb aquesta formulació tenim més probabilitat que el nen/a posi el “pilot automàtic” i prengui la seva medicina sense molta reflexió. En cas que malgrat una formulació adequada (sense clau de pregunta) el nen/a no volgués prendre’s la medicina, seria  molt important validar el fet dient: “He entès  el que dius Marc, no vols la medicina, però has de prendre-la, aquí no hi ha una altra opció. En canvi pots triar on prefereixes prendre-la, a la cuina o a la teva habitació…?” Cenyiu-vos al pla i en la majoria dels casos el nen/a col·laborarà.

Per què és important en el cas de les operacions?
Una vegada vaig tenir un pacient de 10 anys que estava molt preocupat per l’anestèsia. Després de parlar amb ell una bona estona, em va dir que tenia por perquè no estava segur de si aconseguiria adormir-se i de si podria mantenir-se adormit durant tota l’operació, i li angoixava pensar que si es despertava a mitja operació li farien molt mal.

És important que el nen/a sàpiga quina és la seva feina, en aquest cas: “respirar profundament a la mascareta”. Tradicionalment se sol dir “la teva feina serà dormir”… i és, al meu entendre, un error molt gran tot i que que basat en una bona intenció. La feina del nen/a no és dormir, sinó rebre la medicina (és la medicina administrada amb una punchada o mascareta que el farà dormir). També és important ressaltar que la feina de mantenir-lo/a adormit/da durant la cirurgia és de l’anestèsia, i no seva; això li va permetre relaxar-se i concentrar-se a “respirar profundament a la seva mascareta”.

“La feina del nen/a no és dormir, sinó rebre la medicina (és la medicina administrada amb una punxada o mascareta que el/la farà dormir). “

Aquesta tècnica és especialment útil per als més petits que solen queixar-se de no voler dormir. Si ens hi fixem, els nens a partir de dos anys solen deixar de voler fer la migdiada, a la nit a l’hora d’anar-se’n a dormir estan molt actius i no volen anar-se al llit. En el cas de la cirurgia, si posem contínuament el focus en la part de «dormir», el nen/a es revelarà més fàcilment. Si ja de per si està en una fase evolutiva on el dormir ja no és interessant, menys ho és si és al matí i no està cansat/da. A més es trobarà en un ambient desconegut on el que necessita és principalment «controlar»…i tancar els ulls és bastant incompatible amb controlar .

Posem un exemple d’adults: si algú ens pugés a un avió sense dir-nos la destinació… en aterrar, malgrat estar molt cansats del viatge, l’últim que se’ns ocorreria seria posar-nos a dormir, no, primer buscaríem les informacions d’on estem, entre altres coses, i ja quan tinguéssim les respostes necessàries podríem pensar en la possibilitat de dormir.